En determinats parlars hi ha alguns fenòmens fonètics relacionats amb les vocals a i e àtones que són acceptables. Els més destacables són els següents: En nord-occidental i en valencià, és habitual la pronúncia de a en comptes de e en la síl·laba inicial, si acaba en consonant, especialment [...]

En tots els parlars, llevat de la major part del valencià, la erra gràfica final dels mots aguts no se sol pronunciar encara que vagi seguida de la marca de plural -s. Per exemple: clar, clars (pronunciats cl[á], cl[á]s, però clara, clares, claror, pronunciats amb erra simple) sopar (pronunciat [...]

En alguns parlars, espontàniament, s'emmudeix la l de l'indefinit altre (altra, altres) i dels pronoms nosaltres i vosaltres: altre (pronunciat sense ela: atre) nosaltres (pronunciat sense ela: nosatres) vosaltres (pronunciat sense ela: vosatres) Aquest emmudiment s'evita en els registres formal [...]

De vegades no es pronuncia la erra de determinats mots, generalment per la proximitat d'una altra erra i la dificultat de pronúncia que això comporta. És el cas, per exemple, dels mots arbre i marbre, en què generalment no es pronuncia la erra de la primera síl·laba (ar-, mar-). En parlars valenc [...]

Els mots que comencen amb els grups consonàntics pn-, ps-, pt, gn-, mn- i alguns altres normalment es pronuncien emmudint la primera lletra. Ara bé, en un context molt formal en què la dicció és molt acurada, de vegades es pronuncia tot el grup consonàntic.  Aquests grups consonàntics es troben g [...]

De vegades, es troben en contacte vocals que pertanyen a mots diferents. Aquest contacte es pot resoldre, segons els parlars i el tipus de vocal, de manera diferent: es poden mantenir les dues vocals en síl·labes diferents (pronunciem un hiat), es poden pronunciar les dues vocals en una sola [...]

En determinats sectors urbans dels parlars centrals, s'observa una tendència a pronunciar una a en comptes de la vocal neutra. Aquesta pronúncia, tanmateix, no és acceptable. Per exemple: escolta (la e i la a s'han de pronunciar com a vocals neutres, i no com a a, ascolta) dies (la e s'ha de [...]

Una mostra de mots que són aguts (és a dir, que tenen l'accent a l'última síl·laba) i que sovint es pronuncien erròniament com a plans són: interval oboè iber alfil xassís elit futbol fluor zenit poliglot xandall Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.1.8a)  [...]

En alguns parlars, el so inicial dels mots jo i ja es pronuncia com a i (iode) i no com a j (jove). La pronúncia com a i és la més general en la zona sud del nord-occidental i del central, en valencià i en eivissenc, i la pronúncia com a j, en la resta de l'àmbit lingüístic. Totes dues pronúncies [...]

En general, a l'hora de pronunciar els mots prefixats, com ara semicercle, i els mots compostos, com economicosocial, es manté l'accent del formant de la dreta, és a dir, es conserva la vocal tònica d'aquest formant (cercle, social, respectivament), mentre que l'accent del formant de l'esquerra es [...]